dijous, 24 de març de 2011

P3: REACCIONS QUÍMIQUES I RELACIONS DE MASSA

Introducció
Les substàncies químiques al reaccionar no ho fan en qualsevol proporció, sinó
segons unes relacions de massa determinades i constants per a cada parell de
substàncies. Si les quantitats que hi posem no són les adequades hi haurà un excés d'un dels reactius, que sobrarà un cop s'hagi esgotat l'altre. Aquest segon l'anomenarem reactiu limitant, perquè és el que determina la fi de la reacció.
De la mateixa manera, hi ha una relació de masses constant entre el reactiu i els productes de la reacció.

Experiment
Es pretén comprovar la relació de masses constant que té lloc en les reaccions
químiques. Al mateix temps podrem observar les propietats d'algunes substàncies químiques habituals.

1. Material:
Balança, tub d'assaig, càpsula de porcellana, vareta de vidre, encenedor, bec de bunsen, trespeus, reixeta, zinc i àcid clorhídric.

2. Procediment:
Peseu una quantitat de zinc entre 2 i 3 grams. Poseu-lo en un tub d'assaig, al qual hi afegireu dissolució d'àcid clorhídric 8 M, en una proporció aproximada de 4 ml de HCl per cada gram de Zn que hagueu pesat.
Observeu la reacció que té lloc i els canvis que es produeixen. Observeu si hi ha una variació de la temperatura. Si la reacció va molt lenta es pot accelerar escalfant suaument el tub al bec de bunsen.
Comproveu les propietats del gas que es desprèn acostant una flama a la boca del tub.
Quan s'hagi dissolt tot el zinc passeu-ho a una càpsula que prèviament haureu pesat.
Escalfeu al bunsen fins que s'hagi evaporat tot el líquid i quedi una substància espessa: és el clorur de zinc format en la reacció. Si ho deixeu refredar observareu que solidifica.
Peseu-ho de nou un cop fred (amb càpsula i tot).

3. Conclusions:
L’alumne o grup de treball anotarà sempre les conclusions de la pràctica.